GRÀCIES PELS VOSTRES MENYSPREUS

per Jorge Candel

La gent que em coneix sap que feia temps que havia amagat la destral de guerra, que feia temps que me mantenia al marge, que no em posava davant el teclat i potser encara amb la desmotivació i desil·lusió i digerint el que fou un descens traumàtic, cruel, i a dia de hui, encara increïble.

Però en aquest món sempre hi ha gent bona o bona gent, com es vulga dir. Gent que amb un sol comentari fa que la teua força interior es recarregue com un mòbil, que amb una sola frase fa que, novament, la llum de la teua bombeta es torne a encendre.

Anit, encara abatut i trist per l'espectacle viscut a El Madrigal, vaig llegir uns missatges que circulaven per les xarxes socials, uns missatges que, lluny d'indignar-me, cabrejar-me o enfonsar-me, com li va passar a molta gent -i amb tota la raó del món-, a mi no. En mi varen sorgir l'efecte contrari: dins del meu estat per la derrota, dins de la meua impotència per estar on estem, a segona divisió, eixos missatges em van donar ales, eixos missatges em van fer sentir-me orgullós i important. Sempre he pensat que no hi ha pitjor insult que la indiferència o pitjor càstig que el silenci, per això jo, des d'ací, m'he pres la molèstia de tornar a posar-me davant un teclat per donar a tots eixos “periodistes” i gent del carrer que ahir van celebrar la derrota del Vila-real CF: gràcies, gràcies per fer-nos més forts, gràcies per fer-nos sentir més importants, gràcies per no causar indiferència, gràcies per trencar el vostre silenci (si és que n'hi havia hagut alguna vegada), gràcies per fer-nos sentir grans, gràcies per deixar al descobert les vostres pors i fer-nos vore que som un rival directíssim cap a vosaltres, gràcies per fer-nos vore que som el vostre pitjor malson, gràcies per deixar-vos a vosaltres mateixos amb el cul a l'aire i retratats de per vida, gràcies per mostrar-nos el vostre odi i malícia, gràcies per ratificar el que ja sabíem: que sou un tall de miserables i mentiders; gràcies, amics. Gràcies pels vostres més grans menyspreus.

"Heu volgut sembrar l'odi en la gent, però el tir vos ha eixit per la culata,
i el que heu sembrat és la sensació d'orgull, la sensació de valentia,
els vostres comentaris ens han fet més forts, ens han fet renàixer
de les nostres cendres i adonar-nos que, tot i estar en segona,
som el vostre “coco”, que som importants
i només per això lluitarem més que mai".

Gràcies, perquè ara sabem realment qui és el Vila-real CF per a vosaltres, ara sabem i hem de sentir-nos més orgullosos que mai del treball realitzat aquests últims anys, que no només hem lluitat contra ells, sinó que hem arribat al punt de ser l'enemic públic núm. 1, és difícil digerir que un equip de poble -mai he entés què té a vore una cosa amb l'altra- els tocara la cara com ho va fer el Vila-real, que els fotera en molts partits i, sobretot, haver d'aguantar les comparacions, sempre odioses, que els feien amb nosaltres. Està clar que eixa indiferència amb la què s'omplien la boca no era més que una farsa. Ara s'han llevat la careta i han deixat vore el seu costat més fanàtic i, sobretot, vergonyós i patètic venint d'un periodista, encara que d'aquestos borinots ja no em sorprén res. Ja no només van celebrar el descens, ara celebren una eliminació copera estant nosaltres en segona divisió. I tinguen clara una cosa, encara que el Vila-real CF per desgràcia tornara algun dia a tercera, aquesta gent seguiria obsessionada amb nosaltres i celebrant cada derrota. És tanta la merda que els hem fet menjar, tanta vergonya la que han passat amb cada bany que els hem donat, que ara ja de per vida portaran el groc del Vila-real CF en els seus pitjors malsons.

Diuen que la venjança se serveix freda, que cadascú recull el que sembra i que el temps posa a cadascú en el seu lloc. Nosaltres tenim tot un any per anar planejant la nostra venjança més sabrosa. Heu volgut sembrar l'odi en la gent, però el tir vos ha eixit per la culata, i el que heu sembrat és la sensació d'orgull, la sensació de valentia, els vostres comentaris ens han fet més forts, ens han fet renàixer de les nostres cendres i adonar-nos que, tot i estar en segona, som el vostre “coco”, que som importants i només per això lluitarem més que mai, només per això hui ens sentim amb més ganes de tornar i tapar-vos eixes bocasses de “borrego”, i no oblideu una cosa: el temps vos ficarà al vostre lloc, el temps i els deutes. El Vila-real CF, en segona divisió, pot presumir de ser, sinó l'únic, dels pocs equips sanejats i potser això ens ha costat haver de viure aquest any en l'infern, però vosaltres, amb tots els deutes que teniu, també caureu en l'infern, i eixe dia serà per no tornar.

Fins que arribe eixe dia, GRÀCIES PELS VOSTRES MENYSPREUS.