NÚMEROS HISTÒRICS, SENSACIONS BONES

per Jorge Candel

És cert que moltes vegades els números no van lligats al bon futbol ni a l'inrevés, el futbol no és una ciència exacta i jugar bé no et garanteix guanyar ni aconseguir moltes vegades els teus objectius. Sempre s'ha dit que, jugant bé, al final els resultats arriben. Però en ocasions, o ja és tard, o mai arriben. El somni de tot entrenador i aficionat és que el seu equip jugue bé i guanye, i si és golejant molt millor, però això, dur-ho a la pràctica en el futbol de hui en dia és molt difícil, i si li sumem el factor de que estem jugant en segona divisió, encara més. Ací entraríem en el debat etern entre resultadistes i puritans del bon futbol, dels que creuen que allò important és guanyar com siga i, de l'altra banda, els que no estan contents si no es guanya jugant bé. La gent que em coneix sap com pense: cal guanyar, guanyar i guanyar, això és el que és primordial per mi en el futbol, i si va lligat a un bon futbol o un futbol acceptable, millor que millor, però per aconseguir els objectius cal guanyar i aconseguir més punts que ningú.

Tot açò que els he contat és només l'entrada d'una reflexió, perquè molta gent -i respecte totes les opinions com espere que es respecte la meua- encara no pareix estar contenta amb el que està oferint el Vila-real en aquest inici de lliga. Deixant al marge el partit de Copa del Rei, el Vila-real ha signat ja el millor inici de la seua història en segona divisió. Potser, per a alguns, açò no tinga tampoc el valor necessari per allò de que el Vila-real té una gran plantilla, és el favorit per l'ascens i que hauria de ser normal, però no és així, hi podem oferir alguns exemples i comparacions, i ja que molts s'obsessionen en comparar les coses de manera negativa, crec que també cal fer-ho al contrari. El Vila-real porta 13 punts de 15 possibles. Mai l'equip havia fet un inici en segona divisió com aquest. L'any del primer ascens, la temporada 97/98, el Vila-real era 14é i tenia set punts, però el millor exemple el tenim la temporada 99/00: el Vila-real amb Caparrós també era favorit a l'ascens després de baixar la temporada anterior. En la 5a jornada, el Vila-real tenia nou punts i era 6è, però podem anar més enllà i dir que el d'enguany és el millor inici igualat només amb el de la temporada 08/09, comptant els darrers anys tant en primera com en segona divisió.

«Enguany sí que tenim una cosa que ens va mancar la temporada
passada: coratge, lluita, i sobretot implicació per part dels jugadors».    Font de la foto: cope.es

Per veure-ho millor, seguim amb altres comparacions. Molt se'ns ha volgut comparar amb el Deportivo de l'any passat. Doncs bé, el Depor, a aquestes altures tenia nou punts i havia perdut dos partits. El canvi de categoria per als equips que baixen, com el Vila-real, es nota i pesa moltíssim, és dura l'adaptació d'aquests jugadors. Per fer-nos-en una idea, podem retrocedir fins la temporada 00/01, en què l'Atlètic de Madrid començava el seu primer any en l'infern, i en què després de cinc jornades, només havia sumat quatre punts.

A més dels números, però, cal sumar-hi les sensacions que transmet l'equip. Per a mi, personalment, són bones, perquè veig que enguany sí que tenim una cosa que ens va mancar la temporada passada: coratge, lluita, i sobretot implicació per part dels jugadors. És cert, i ho ratifique, que l'equip no acaba de jugar bé, li costa massa, li falten idees, per moments desespera... Però tot això, de moment, s'ha suplit amb eixa entrega i eixa brega, com es va veure en les remuntades contra el Castilla i el Guadalajara amb el punt d'honor o la victòria a Ponferrada amb moltíssim de treball i eixa sort del campió. Contra l'Hèrcules, es va tornar a veure sobre la gespa de El Madrigal un equip que, en algunes fases sí que va jugar millor, però a més, es va deixar patent la implicació i la serietat de jugadors que seran fonamentals per assolir l'objectiu, la columna vertebral de l'equip. Musacchio està pletòric darrere; al mig, Senna, exercint de capità, i al seu costat Bruno, un jugador bestial, descomunal, del qual molts dubtaven de la seua implicació, de si es quedaria al Vila-real, i en quatre jornades crec que ha dissipat eixos dubtes; un altre jugador molt criticat, com és Cani, també està fent un bon inici de temporada, amb errades i encerts, amb els seus defectes i les seues virtuts, però ningú pot dubtar de la implicació del de Saragossa, que ahir es va buidar defensivament com feia temps que no es recordava, taponant i pressionant al centre del camp; i finalment, estan els tres fitxatges estrela, que molts pensaven que venien ací buscant la seua retirada daurada i que aportarien poc per la seua edat, però res més lluny de la realitat, Mellberg està fent un paper impressionant al costat de Musacchio, i dalt, què dir de la dupla de davanters que formen Cavenaghi i Pandiani, que entre tots dos ja han marcat cinc dels sis gols que porta l'equip i li han donat al Vila-real dotze dels tretze punts actuals. Contra l'Hèrcules, el torito tornà a ser decisiu amb el seu gol i ja en porta tres en cinc partits.

Amb tot, i resumint, voldria dir dues coses per acabar: la primera, que hem de valorar més l'inici històric i impressionant que estem aconseguint, que encara que no ho parega, no és fàcil -sense anar més lluny, tenim l'Sporting de Gijón que, en cinc jornades, ha sumat només dos punts i el Racing, que sols n'ha sumat cinc; i la segona, que confiem més en l'equip i en el projecte, perquè de moment i sense jugar bé som segons, perquè de moment són números històrics, sensacions bones.