L'ascens, cada vegada més lluny

El xut de Coro, després de rebotar en Musacchio, es va
convertir en l'únic gol de la nit. Foto: www.marca.com

El Vila-real va jugar a no perdre i va acabar pagant-ho tot i que l'Elx tampoc va fer un gran partit (1-0)

L'equip groguet segueix decepcionant. A Elx, els de Velázquez s'enfrontaven al líder indiscutible de la categoria, per tant no anava a ser ni molt menys un partit fàcil, però ja d'inici, el tècnic del Vila-real va deixar veure quin era el seu pla: jugar a no perdre. Amb el típic esquema d'un sol home al davant, que a més ahir va ser Pandiani, que no ofereix la velocitat que poden oferir altres, i un mig del camp de contenció, amb Senna i el jove Íñiguez, que realment sol ocupar la posició de central, semblava que els groguets no anirien massa a l'atac. I així va ser, ja que pràcticament es pot dir que només van tindre una ocasió clara en tot el partit i va ser als darrers minuts. A part d'això, alguns xuts llunyans sense gaire perill i alguns centres que no trobaven rematador. Per dir la veritat, l'Elx tampoc va fer molt més en atac. Almenys, el treball de contenció del submarí va funcionar i no va deixar que els locals trenaren ocasions de perill amb facilitat. Un remat de Fidel que va poder rebutjar Mariño després d'una jugada personal en què se'n va anar de diversos rivals va ser una de les poques ocasions clares dels il·licitans en la primera part. L'Elx tenia un poc més de control del partit però sense crear massa perill, i el Vila-real, per la seua part, pràcticament renunciava a buscar l'àrea contrària.

En la segona part, més del mateix. Els minuts passaven i tot semblava indicar que seria el típic partit que o acabava amb el resultat inicial, o si algun dels dos equips marcava, s'enduria el partit. I així va ser. Quan faltaven uns vint minuts per a la fi, la defensa grogueta no va encertar a allunyar un baló que l'Elx havia penjat a l'àrea, i la pilota va quedar morta perquè Coro xutara i, després de rebotar en Musacchio, l'esfèric entrava al fons de la porteria. En eixe moment, a Velázquez li van entrar les presses, i va passar de jugar d'inici amb un sol davanter a acabar el partit amb tres, però ni Uche (que havia substituit Pandiani), ni el jove Gerard Moreno ni Cavenaghi, que va entrar quan faltaven menys de 10 minuts, van poder fer res per marcar un gol que el Vila-real pràcticament no va buscar en tot el partit. De fet, va ser l'argentí qui va tindre l'ocasió de posar l'empat, però el seu remat després d'una passada d'Uche el va aturar el porter local en la que va ser l'única acció de mèrit que va haver de fer en els 90 minuts.

Amb aquesta derrota, el Vila-real es troba cada vegada més lluny de les places d'ascens directe, ja que l'Almeria, segon, trau set punts als groguets, mentre que el mateix Elx ja en du 11 d'avantatge. A més, la situació no convida a l'optimisme: els aficionats, decebuts, comencen a estar cansats de veure com el seu equip segueix sense trobar una forma de jugar i de que s'aspire a tan poc. Aquesta setmana podria ser clau per al futur de Velázquez com a tècnic groguet.

Fitxa tècnica:

16a jornada de la Liga Adelante (2a divisió). Temporada 2012/2013.

Martínez Valero, 12.000 espectadors.

Elx: Manu Herrera; Damián Suárez, Etxeita, Pelegrín, Edu Albacar; Carles Gil (Linares, 89'), Mantecón, Generelo, Fidel; Coro (Pelayo, 72') i Powel (Xumetra, 65').

Vila-real: Mariño; Javi Venta (Cavenaghi, 82'), Musacchio, Mellberg, Joan Oriol; Íñiguez, Senna, Trigueros (Gerard Moreno, 75'), Moi Gómez, Jaume Costa; Pandiani (Uche, 65').

Gols: 1-0 (70') Coro.

Àrbitre: Valdés Aller (c. castellanolleonés). Targetes grogues: Damián Suárez, Linares / Musacchio, Senna.