TREBALL, COLLONS I MOLTA QUALITAT

per Jorge Candel

17 punts de 21 possibles. Després de la victòria contra el Còrdova, el Vila-real va signar un inici lliguer històric i espectacular. Així i tot, els dubtes sobre el joc de l'equip segueixen enfosquint de forma, des del meu punt de vista, injusta, aquest inici impensable per a molts per allò del shock del descens, d'haver-se d'acoplar a la categoria, etc. Sempre he respectat totes les opinions i fins i tot he intentat posar-me en el seu lloc per entendre-les millor, però n'hi ha algunes que em costa comprendre i que no compartisc. No entenc ni compartiré mai que molta gent, en lloc de gaudir d'aquest inici de lliga, seguisca ficant traves i buscant-li les cinc potes al gat, que seguisca intentant menysprear aquest inici i que intente disfressar-lo amb paraules com ara «fortuna» o «molta sort», i que ja estiguen pensant el que puga vindre en el futur. Em sembla a mi que moltes vegades se'ls oblida el que és el futbol: un esport imprevisible en què hui estàs dalt i demà baix, en què cal gaudir de cada moment bo i saborejar aquest començament històric, perquè si ha de vindre això que ells vaticinen, que vinga, però no gaudir d'aquest moment per pensar en el que puga vindre, sincerament, és viure en una amargor constant.

Per a mi, tres paraules definirien l'inici lliguer del Vila-real: treball, collons i molta qualitat, tres coses que han servit, de moment, per sufragar el poc futbol que ha fet l'equip de Velázquez. Contra el Còrdova l'equip tampoc va acabar d'arrencar a jugar, tot i que és cert que es van veure més coses, com ara més arribades per banda, però una vegada més, l'equip va tirar mà de treball, de collons i de qualitat per aconseguir una victòria no brillant però sí molt treballada, com se solen aconseguir les victòries en segona divisió. Només cal fer una ullada als partits del Deportivo: quants en va guanyar jugant bé i quants tirant mà de treball i ofici, donant importància al resultat final? El Deportivo, ara està en primera divisió.

Cal gaudir el moment perquè aquests
jugadors s'ho mereixen, perquè a falta de futbol,
que no és tan fàcil fer-lo i més en segona divisió,
li han posat treball, collons, i molta qualitat.

El partit del Còrdova fou semblant a la resta dels que està fent el Vila-real en aquest inici. Fins ara, hem vist poc de futbol, però hem vist molt de treball, molts collons i molta qualitat, ja siga perquè a l'equip li ha arribat el missatge del tècnic, o perquè aquest grup de jugadors, si està implicat des del primer partit fins al darrer i els Bruno i Senna marquen la pauta... Siga com siga, estem veient un equip que li fica collons en el camp, molt d'ofici i, sobretot, molta seguretat defensiva. Aquí està l'altra clau. Sempre s'ha dit que un equip campió comença per la defensa. Doncs el Vila-real és dels equips menys batuts de segona divisió, juntament amb el Numància de Sòria. A açò, cal sumar-li la brutal qualitat que té l'equip. En aquest punt m'agradaria debatre als que opinen que tot és sort: és sort que Cavenaghi reculla un baló i des de 30 metres marque un golàs? Això és qualitat. És sort que Pandiani reculla un baló dins de l'àrea per rematar-lo a gol? No, això és qualitat d'un killer que està on ha d'estar i per això l'han fitxat. És sort que Hernán borde una jugada que acabe en el penal de l'empat a dos a Gran Canària? No senyors, això és qualitat, la mateixa que va fer que fóra astut per recollir el rebuig del porter en el partit contra el Còrdova per obrir la llauna.

Eixe era un dels primers rivals directes que ens visitava. Aquest estiu, el Còrdova, pel que es podia llegir per fòrums i xarxes socials, era un boom d'equip, i molts afirmaven fins i tot que tenia millor plantilla que nosaltres. Doncs eixe dissabte, en eixir de El Madrigal, vaig escoltar molts comentaris que deien que el Còrdova era una banda i que per això els havíem guanyat. En què quedem? No eren tan bons? No tenien millor plantilla? Dic jo, que un poc de mèrit tindrà el Vila-real. Fer que un equipàs parega una banda... També era una banda el Sabadell, la Ponferradina o l'Hèrcules, que sense anar més lluny, li va arrapar un empat a l'Almeria al seu camp fa un parell de jornades.

Amb tot açò, l'únic que intente dir és que sí, com ja he repetit en ocasions anteriors, cal exigir-li més futbol a aquest equip, però no per això hem de desprestigiar o traure-li mèrit, ni tant ni tant poc. Cal gaudir el moment perquè aquests jugadors s'ho mereixen, perquè a falta de futbol, que no és tan fàcil fer-lo i més en segona divisió, li han posat treball, collons, i molta qualitat.