EL NOU VILA-REAL POSA LA DIRECTA

per Jorge Candel

Quan es va anunciar el projecte de la nova temporada per aconseguir l’ascens i van arribar les baixes de jugadors i, sobretot, els fitxatges nous, van aparèixer molts dubtes i hi havia expectació per les arribades de jugadors amb certa edat com ara Javi Venta, Mellberg, Cavenaghi o Pandiani, el possible rendiment dels quals despertava bastants dubtes.

El Vila-real s'ha regenerat totalment. L'aposta
encertada per part del club de contractar Marcelino
ha fet que el tècnic del Vila-real haja aconseguit
fer del Vila-real un equip sòlid, que sap
què vol i que sap a què juga.

El temps, com sempre, fou el que ens va fer veure a tothom que sí, que aquell projecte no va ser el més encertat. El Vila-real s'afonava en la classificació, s'arrossegava pels camps de segona divisió i feia vergonya fins i tot veure'l jugar al Madrigal. Tothom va criticar durament aquella planificació.

La setmana passada, en el meu darrer article, ja comentava els números brutals que estava aconseguint l'equip sota les ordres de Marcelino, però seria molt injust per la meua part donar-li tot el mèrit al tècnic asturià, perque Marcelino és tan sols la punta de l'iceberg d'aquest nou Vila-real que ha posat la directa cap a primera, aquest nou Vila-real que enamora, que enganxa i, sobretot, que ha començat a ficar la por al cos a tots els rivals directes. Però, on comença aquest nou Vila-real? Com es gesta aquest canvi?

Al Cèsar el que és del Cèsar i per això ara, des d'ací, que tant vam criticar el club en el seu moment, és hora de felicitar-lo una vegada més, perquè es va cometre un error però el mateix club ha sabut recitificar-lo a temps. Es va crear un projecte desastrós però ara s'ha tret de la màniga aquest nou Vila-real que està fent un inici de segona volta tan espectacular com històric. Per fer-nos-en una idea, només hem de comparar l'alineació de diumenge passat contra el Numància amb l'alineació que va presentar Julio Velázquez a Sòria en la primera volta. Podem veure com només quatre jugadors repeteixen plaça en l'onze titular: Musacchio, Jaume Costa, Bruno i Cani. 

I és que aquest nou Vila-real es mereix suport,
perquè aquest nou Vila-real, ha posat la directa.

El Vila-real s'ha regenerat totalment. L'aposta encertada per part del club de contractar Marcelino ha fet que el tècnic del Vila-real haja aconseguit fer del Vila-real un equip sòlid, que sap què vol i que sap a què juga. Marcelino ha sigut valent i ha apostat clarament per jugadors com Gerard Moreno (que ja porta tres gols i diverses assistències en els partits que ha jugat), Mario Gaspar, o Héctor Canteros, els quals ha recuperat per la causa, tot fent que passaren de l'ostracisme a ser jugadors fonalmentals, hui per hui, en l'onze groguet. A açò se li ha de sumar l'arribada de fitxatges que estan donant un grandíssim rendiment. El millor cas és el de Jérémy Perbet: amb set gols en nou partits i quatre en els dos darrers, el gal ja s'ha guanyat l'estima de l'afició grogueta. L'arribada de Dorado ha aportat seguretat i solvència en la defensa; Farinós li ha donat un punt més de qualitat al centre del camp; Jonathan Pereira torna a ser decisiu i, a més, golejador; Juanma, encara no ha pogut jugar massa però quan ho ha fet, també ha aportat coses a l'equip; i per acabar, el mexicà Aquino, que ha arribat com a crack mediàtic.

Tot això ha fet que el Vila-real siga, després de dotze jornades jugades en aquesta segona volta, l'equip que més punts suma: 25, amb set victòries, quatre empats i una sola derrota. Sporting, amb 23, i Las Palmas, amb 22 punts, estarien per darrere. A més, l'equip groguet és el més golejador de la segona volta, amb 25 gols, dels quals, la meitat els han aconseguit els fitxatges hivernals.

Propera parada, en tan sols unes hores, Múrcia, on l'afició grogueta es desplaçarà en massa i al voltant d'unes 2.500 ànimes donaran el seu alè i el seu suport a l'equip groguet a la Nueva Condomina. I és que aquest nou Vila-real s'ho mereix, perquè aquest nou Vila-real, ha posat la directa.