Els groguets no som així

El fum que va originar el pot de gas lacrimogen, ahir,
al Madrigal. // Foto: Domenech Castelló (EFE)

Els fets que van ocórrer al Madrigal dissabte a la nit, quan faltaven pocs minuts perquè acabara el partit entre Vila-real i Celta, no reflecteixen, en cap cas, la manera de ser de l'afició del Vila-real. Una afició tranquil·la, respectuosa, potser no la més animosa ni la més calenta en tots els partits, però que també ha demostrat que pot ser-ho en moltes ocasions, però sens dubte, en cap cas una afició violenta ni que es caracteritze per protagonitzar fets com els d'anit.

Sens dubte, l'individu que va protagonitzar aquesta acció
tenia la clara intenció de fer mal a les persones
que es trobaven anit al Madrigal.
Foto: cadenaser.com - Canal+Liga

Era el minut 86 quan un objecte que pareixia provindre de la zona de fons sud més propera a al córner que l'uneix amb tribuna aterrava sobre el terreny de joc i començava a desprendre fum d'immediat. En un primer moment, i tot i la sorpresa igualment present, ja que El Madrigal no és un estadi on ocórreguen mai incidents com aquest, es va pensar que seria una bengala o un pot de fum normal. Però quan els jugadors i els aficionats de fons sud i tribuna van començar a notar que els ulls se'ls omplien de llàgrimes involuntàriament, i que tenien seriosos problemes per a respirar, es va començar a entendre que era alguna cosa més que el que emetia aquell pot era alguna cosa més que simple fum: era gas lacrimogen. Des del fons nord, els primers instants es van viure amb incertesa i confusió, ja que molta gent pensava, com hem dit, que era un pot de fum normal. Però quan segons després, el gas es va estendre i va arribar a aquella zona, la gent va entendre perquè tothom abandonava la grada: els símptomes es notaven ràpidament, ja que el gas feia difícil respirar, provocava tos, picor de boca, gola, ulls, llàgrimes... Per sort, la gent va poder eixir de manera bastant ordenada però també ràpidament, cosa que va fer que no hi haguera que lamentar gaires problemes de salut, i els que es van donar, no van ser excessivament greus. Però que haguera pogut passar si el pànic s'haguera apoderat de la gent i tothom haguera volgut eixir pels vomitoris al mateix temps? O si el gas haguera sigut més potent?

El que està clar és que la persona, per dir-li d'alguna manera, que va dur a terme aquesta acció tan lamentable, tenia la clara intenció de fer mal a la gent que es trobava a l'estadi. Tot i que els primers rumors i especulacions parlaven d'un individu amb passamuntanyes que haguera accedit al camp en el moment just en què va llançar el pot de gas a la gespa i que l'haguera disparat amb una pistola o similar, les investigacions que s'han dut a terme fins ara destaquen que l'individu es trobava dintre de l'estadi des de l'inici del partit, que no duia cap passamuntanyes i que va llançar el pot amb la mà. Un pot de gas lacrimogen, per cert, que a Espanya no es pot adquirir de forma legal.

Les investigacions per poder trobar el responsable d'aquesta acció tan lamentable seguiran en els propers dies, però també caldrà estar atents a la possible sanció que pot rebre el Vila-real. Segons el nivell de gravetat que s'assigne per part dels responsables de valorar aquesta acció, la sanció podria ser només econòmica, de 600 euros, si es considera lleu; multa de fins a 3.000 euros i entre un i tres partits de tancament de l'estadi, en cas que fóra greu; i tancament de quatre partits a una temporada sencera i fins a 30.000 euros de sanció econòmica si es considerara molt greu.

Malgrat tot, des del club s'ha manifestat que no s'espera un tancament de l'estadi, ja que això perjudicaria encara més els aficionats, que van ser els afectats per aquesta acció, i en certa manera s'aconseguiria allò que volia la persona que va llançar el gas. Sens dubte, un possible càstig que no mereix l'afició del submarí, i que tampoc és responsable en absolut d'uns fets tan desagradables com els que van ocórrer la nit de dissabte. Els groguets no som així.