El Vila-real no ha perdut la costum de guanyar en casa tot i el canvi d'any i va aconseguir una altra victòria sense complicacions per 2-0 contra un fluix Almeria
El partit entre el Vila-real i l'Almeria fou poc brillant i és un d'eixos que no passarà a la història, però li va servir als groguets per assegurar-se tres punts més que, cada vegada més, semblen consolidar-los en la zona que dóna accés a la Champions League.
|
Els jugadors celebren el primer gol,
obra de Català |
La primera part va començar amb uns minuts de tanteig fins que el Vila-real va agafar el control del partit però sense crear excessiu perill, ja que els homes de creació i els davanters no van tindre realment el seu millor dia, cosa que es veia reflectida en les pèrdues de baló o les imprecisions en les jugades d'atac. De fet, el primer gol va haver d'arribar amb una jugada d'estratègia. Fou a mitjan primera part quan Borja Valero penjà el baló a l'àrea des de la banda esquerra i el jove José Manuel Català, amb un bon cop de cap que tocà el travesser abans d'entrar, obria el marcador i feia el seu primer gol amb el primer equip. La resta de la primera part fou més bé avorrida, amb un Vila-real que controlava el partit sense fer un joc espectacular, i un Almeria que va deixar clar el perquè de la seua posició en la classificació, i que només va inquietar Diego López amb xuts des de fora de l'àrea, això sí, en un d'aquests, el gallec es va haver de lluir en un llançament de falta que anava cap a dins.
|
Moments previs al llançament de falta de Borja Valero, que
significà el 2-0 |
La segona part va seguir amb el mateix guió, fins que Borja Valero, al minut 58, amb un llançament de falta molt ben executat i ajustat al pal, posà el 2-0 que pràcticament sentenciava el partit. Les jugades d'atac de l'Almeria van ser encara més escasses que en la primera part, i en canvi, els de Garrido, fent un joc solvent i sense complicar-se, van tenir diverses ocasions per augmentar l'avantatge en el marcador, com ara un gran xut de Cazorla des de fora de l'àrea o un remat de Rossi, en què el porter del conjunt andalús, Diego Alves, va deixar mostres clares de la seua qualitat salvant el seu equip. Els punts més positius d'aquest segon temps foren el bon treball defensiu, que no va permetre a penes cap atac de l'Almeria, i els grans detalls de qualitat i en general, el gran partit que va fer, com ja ve sent costum últimament, l'artanenc Bruno Soriano.
Amb els gols de Català i Valero s'arribà a la fi del partit. El Vila-real es manté 3r en la classificació, 5 punts per damunt del València i ja 8 sobre l'Espanyol. Ara, l'equip ja prepara el transcendental partit de dijous contra el València en la tornada dels huitens de Copa del Rei.
Fitxa tècnica:
17a jornada de 1a divisió, Lliga BBVA, temporada 2010/2011.
El Madrigal, Vila-real. 18.000 espectadors.
Vila-real: Diego López, Ángel, Gonzalo, Català, Capdevila, Bruno, Borja Valero, Cani, Cazorla (Matilla Min. 70), Rossi (Altidore Min. 82) i Marco Ruben (Montero Min. 78).
Almeria: Diego Alves, Michel, Marcelo Silva, Carlos García, Juanma Ortiz, Bernardello, M´Bami, Crusat (Goitom Min. 73), Piatti (Ortiz Min. 84), Corona (Ulloa Min. 61) i Uche.
Àrbitre: Villaneva Iglesias (C. gallec). Targetes grogues: Marco Ruben; Diego Alves, Carlos García i Juan Manuel Ortiz.
Gols: 1-0 Min. 21 Català. 2-0 Min. 58 Borja Valero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada