|
Un resultat que passarà a la història |
El Vila-real ha completat una espectacular remuntada, vencent el València per 4-2 en un partit que no s'oblidarà fàcilment
Quan a la mitja part, tot semblava indicar que a hores d'ara, malauradament hauríem d'estar explicant la primera derrota de la temporada del Vila-real en El Madrigal, i per tant, la seua eliminació de la Copa del Rei, una segona part d'antologia dels homes de Garrido ho canvià tot.
I és que el València fou superior en la primera part, i a més semblava posar-se-li tot de cara quan, al minut cinc, Juan Carlos es “menjava” un xut fluix de Banega des de fora de l'àrea, i sense voler, feia que el marcador ja reflectira un 0-1 favorable als de Mestalla. El Vila-real intentava reaccionar, però alguna cosa no funcionava. L'equip era el de sempre exceptuant els canvis obligats per les baixes, però en cap moment va tindre el control del partit. Quan s'arribava a la línia de tres quarts, fallava en l'entrega, o les poques jugades atacants que es van finalitzar, com uns xuts de Ruben i Rossi al lateral de la xarxa, no duien molt de perill a la porteria de Guaita. En canvi, era el València qui, sense fer cap joc espectacular, duia la batuta del partit. I encara amplià més la seua distància quan passats els vint minuts, Soldado rebia un baló dins de l'àrea i, davant de la passivitat de la defensa grogueta, afusellava Juan Carlos i posava un 0-2 que feia presagiar el pitjor als seguidors groguets. El Vila-real ho va seguir intentant en el primer temps, però semblava que no era en absolut el dia dels jugadors de Juan Carlos Garrido.
|
El Vila-real passà per damunt del València en una gran
segona part. |
Però en el descans, una esbroncada del tècnic valencià als seus, o l'amor propi d'aquests mateixos, va fer vore un Vila-real totalment diferent en el segon temps. En la primera jugada atacant, Rossi va rebre el baló dins de l'àrea, va apurar fins a línia de fons i va posar una passada de la mort enrere a Cazorla que sense oposició, establia l'1-2. Almenys, les coses començaven bé, però encara quedava molt de treball per fer. Com a mínim, dos gols. I tan sols dos minuts després, una acció de Stankevicius sobre Ruben fou sancionada com a penal per l'àrbitre. Rossi, com sol ser habitual en ell, no fallà des dels onze metres i va començar a fer somniar el Madrigal
(fes clic ací per vore el gol gravat des de la grada). El València tirava per la borda en quatre minuts un avantatge de dos gols, tot i que amb aquest resultat, encara estava classificat. El Vila-real de la segona part era al que estem acostumats, ja que va començar a fer el seu brillant joc de combinació per buscar l'atac, a crear ocasions, com ara les de Rossi i Ruben, que van avisar en dues ocasions, i en definitiva, a controlar totalment el partit. El València només va tindre una ocasió en el segon temps, amb un remat de Stankevicius després d'un servei de falta penjat a l'àrea que se n'anà per damunt del travesser per poc. I acte seguit, va arribar el gol de la remuntada. Un jugador com Cani, que des de ja fa un temps, està per fi demostrant perquè el Vila-real el va fitxar en el seu moment, trenà una jugada de pissarra fent una gran paret i deixant-li el baló finalment a Marco Ruben que només va haver d'empentar-lo al fons de la porteria. El Madrigal se'n venia avall i com ja duia fent en tota la segona part, cridava i animava més que mai per dur el seu equip a la victòria. Les ocasions es van seguir succeint, i de no haver sigut pel poc encert en algunes, els davanters groguets hagueren pogut sentenciar prou abans del xiulit final. Però no va ser fins al darrer minut de partit quan Joan Oriol, que havia eixit al camp no feia molts minuts i reapareixia després de la seua lesió, iniciava un contraatac que el duia a recórrer la banda esquerra fins més enllà del mig del camp, on li posà un gran baló a Rossi que després d'anar-se'n d'un defensa contrari i del porter, arredonia una gran vesprada fent el 4-2 final que feia explotar el Madrigal, confirmava el pas del Vila-real a quarts de final i completava una grandíssima reacció dels groguets.
|
Els jugadors groguets no podien amagar la seua alegria i van
formar una pinya per celebrar el resultat a la conclusió del partit |
Però no hi ha temps per descansar, i d'ací menys d'una setmana, després del partit del diumenge al Bernabéu, els de Garrido rebran el Sevilla a casa en l'anada dels quarts de la Copa, una competició en que sembla que cada vegada tenen més il·lusió.
Fitxa tècnica:
Tornada dels huitens de final de la Copa del Rei, temporada 2010/2011
El Madrigal, Vila-real. 23.000 espectadors.
Vila-real: Juan Carlos, Ángel, Gonzalo, Català, Capdevila, Bruno Soriano, Borja Valero, Cazorla (Musacchio, m.81), Cani (Joan Oriol, m.87), Marco Ruben (Mario, m.83) i Rossi.
València: Guaita, Bruno, Stankevicius, Dealbert (Vicente, m.67), Ricardo Costa, Mathieu (Jordi Alba, m.72), Maduro, Banega (Topal, m.60), Joaquín, Soldado i Mata.
Àrbitre: Ramírez Domínguez (c. andalús). Targetes grogues: Gonzalo i Borja Valero; Guaita, Joaquín, Stankevicius i Banega. Expulsà Joaquín amb el partit finalitzat.
Gols: 0-1, m.5: Banega. 0-2, m.23: Soldado. 1.2, m.46: Marco Ruben.
2-2, m.48: Rossi, de penal (en vídeo). 3-2, m.63: Ruben. 4-2, mm.90+: Rossi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada