Esprint final per la segona plaça

L'afició grogueta es va desplaçar en massa a Múrcia,
creant un gran ambient i animant l'equip fins al darrer moment

Huit partits. Cinc al Madrigal i tres lluny de Vila-real. Aquest és l'esprint final que li queda als groguets per saber si podran aconseguir l'objectiu que tenen entre cella i cella: l'ascens directe. Ara mateix, el Vila-real ocupa la quarta plaça, que li donaria dret a jugar el play-off d'ascens. Però l'equip que entrena Marcelino, sens dubte, no es vol conformar amb això: vol anar a per l'ascens directe. Els groguets podrien estar ja ocupant eixa segona plaça tan desitjada d'haver guanyat a Múrcia, però tot i l'esforç i el suport continu que van rebre de part de quasi 3.000 groguets que es van desplaçar per ocupar les grades de la Nueva Condomina, les coses no van eixir com s'esperava ni com s'haguera volgut i es van haver de conformar amb un empat. De tota manera, no està tot dit, ni molt menys. Ni per part del Vila-real, ni per part de cap dels altres equips que es troben en plena lluita per eixa segona plaça. El Vila-real està empatat a punts amb l'Almeria, en té tres més que Las Palmas, un menys que l'Alcorcón i dos menys que el Girona, que és l'equip que, si s'acabara hui mateix la lliga en segona divisió, pujaria directament a primera, juntament amb l'Elx que, igual que ha fet durant quasi tota la temporada, segueix amb un bon coixí de punts sobre la resta d'equips. Per tant, només dos punts és la distància que separa els de Marcelino de l'ascens directe. A més, han de jugar encara contra tres rivals directes, com són el Girona i l'Almeria al Madrigal, i l'Alcorcón a terres madrilenyes. Racing, Elx i Xerez a casa, i Lugo i Barcelona B fora, són els altres obstacles que el Vila-real haurà de superar en el seu recorregut cap a l'objectiu de l'ascens directe.

Tot i no fer un gran partit, el Vila-real va buscar el gol en la
segona part i el va acabar trobant en temps afegit

Pel que fa al partit de diumenge passat a Múrcia, mentiríem si diem que el Vila-real va fer un bon partit. A diferència dels dos anteriors, als de Marcelino els va costar molt fer ocasions clares de perill, sobretot en la primera part, i mai es van trobar còmodes sobre un terreny de joc alt i sec.

En la primera part, el bagatge ofensiu dels groguets es va limitar a un xut de Gerard Moreno que el porter local va desviar a córner, i a alguns centres amb rematades que no van dur perill real a la porteria d'un Múrcia que, sense fer tampoc un joc espectacular ni tindre massa ocasions, i quan tot semblava indicar que el primer temps acabaria amb el resultat inicial i que tot quedaria per decidir en el segon, es va avançar al marcador amb un gol just abans del descans que va marcar Dorado en pròpia porteria. El central groguet va ser el darrer jugador en tocar el baló després d'un xut des de fora de l'àrea que va impactar en el travesser i del posterior remat de Kike que li rebotaria en les cames  abans de traspassar totalment la línia de gol.

El punt aconseguit a Múrcia en l'últim sospir del partit
pot valer molt a final de temporada

En la segona part, el Vila-real va eixir amb un poc més de caràcter ofensiu. A més, el Múrcia es va quedar amb deu homes en ser expulsat l'ex-groguet Matilla per roja directa després d'una agressió a Musacchio. Però, realment, aquest segon temps resultaria ser un calvari, ja que els locals es van dedicar a perdre tot el temps possible i més, amb situacions de suposades lesions que van arribar a ser tan còmiques com increïbles i desesperants per a l'afició grogueta. Tot i que les constants interrupcions apenes deixaven que els de Marcelino pogueren fer el seu joc amb normalitat, van tindre diverses ocasions per empatar, com ara un remat de Perbet que va salvar el porter local i un xut de falta de Bruno que també el porter va salvar desviant el baló a córner, entre algunes altres. Finalment, quan semblava que el Vila-real tornaria a perdre després d'onze partits sense fer-ho, i els quasi 3.000 aficionats groguets se n'haurien de tornar decebuts a casa, va aparèixer Trigueros, que havia entrat a la segona part, per enviar un centre de Jaume Costa al fons de la xarxa amb un bon cop de cap pràcticament en el darrer sospir el partit.

L'ovació entre jugadors, tècnics, directiva
i afició en acabar el partit, demostra la gran
unió que existeix entre totes les parts,
conscients de l'importància del moment

Per tant, un punt a Múrcia del qual se'n pot fer una doble lectura: pot causar decepció, ja que després dels resultats favorables per als interessos groguets d'alguns rivals directes el dia anterior, si s'haguera guanyat, els de Marcelino ocuparien ara mateix la tan desitjada segona posició que dóna l'ascens directe; però si es té en compte el transcurs i les circumstàncies del partit i el moment en què va arribar el gol de l'empat, el punt pot ser d'aquells que resulten molt importants a final de temporada.

Com hem dit al principi, el Vila-real afronta un esprint final en què li queden huit partits. O millor dit, huit finals, tres de les quals són contra rivals directes. Sens dubte, s'ha d'anar a guanyar tots els partits, però com demostra el que es va veure a Múrcia, no serà gens fàcil. El que està clar és que, si l'equip ho posa tot de la seua part, i l'afició grogueta està volcada amb l'equip com ho va fer a Múrcia, es pot aconseguir una gran combinació que podria tindre com a recompensa, i esperem que així siga, l'ascens directe.