Victòria de campió contra el Racing...i preparats per enfrontar-se al Lugo

per Jorge Candel

Diumenge passat, el Vila-real va fer un pas de gegant per poder estar l'any que ve a primera divisió. Ho va fer en el moment necessari i just, ho va fer quan era més difícil, contra totes les adversitats que abans i durant el partit es va trobar en la seua contra. Contra el Racing, el Vila-real va guanyar com guanyen els equips grans. El Vila-real va aconseguir una victòria de campió.

Diumenge passat, els groguets es van fer un poc més forts. Les circumstàncies i els contratemps que van començar abans del partit feien que un partit, a priori assequible, contra un rival de la zona de descens, es convertira en una finalíssima, en un ser o no ser, en un partit decisiu que l'equip, tot i sofrir molt, va saber guanyar.

Contra el Racing, el Vila-real va patir,
però va acabar guanyant i continua
en la lluita per l'ascens. / Foto: marca.es

El Vila-real arribava tocat per les lesions. Primer problema gros, doncs. A les lesions ja conegudes de Farinós, Hernán Pérez, Aquino i Pereira, se sumava a última hora la de Dorado. A més, la baixa del sancionat Jaume Costa, deixava l'equip sota mínims i Marcelino va tindre molts problemes per poder conformar un onze.

El segon gran problema va anar arribant tal i com acabaven els partits dels rivals directes: ningú va fallar. El Girona golejà per 4-0, Las Palmas complia i guanyà a casa del cuer, el Xerez, per 1-2, i per si no fóra poc, l'Alcorcón derrotà en el seu camp l'Elx, el líder, per 1-0. L'únic que va punxar va ser l'Almeria, de local contra el Numància. Tot això no donava lloc a cap altre resultat possible per al Vila-real que la victòria, per seguir el ritme dels de dalt i no perdre de vista la segona plaça. El Vila-real saltava al Madrigal amb tota la pressió del món, sabent que una possible ensopegada el deixaria despenjat de les primeres places, una pressió que encara s'incrementava més si es tenia en compte el primer problema gros que ja hem comentat: les baixes signficatives que tenia Marcelino García Toral.

L'àrbitre, una vegada més, protagonista
Foto: marca.es

El tercer problema gros (o més que problema, podríem definir-lo ja com a costum desgraciada i vergonyosa...però sí, costum, i la veritat és que ja comença a fer pudor) va tornar a ser l'arbitratge que va patir el Vila-real, que es pot descriure en una paraula: esperpèntic. Esperpèntic és que el porter rival, en una ocasió de gol, agafe el baló amb les mans fora de l'àrea i no l'amonesten: va ser la primera vegada en la meua vida que vaig veure una cosa així. Esperpèntic és que un assistent, que té com a única funció o com a funció més important la d'estar pendent del fora de joc, s'empasse i anule un gol com el de Gerard Moreno quan no estava ni un, ni dos, estava tres metres per darrere del darrer defensa del Racing. El Vila-real, jugant-se el que es jugava, i després de sobreposar-se als problemes número u i dos, també va haver de lluitar i imposar-se al problema tres, l'àrbitre.

Un altre problema que sobretot l'any passat es va deixar veure per desgràcia moltíssimes voltes al Madrigal i també fora, va ser el de la maleïda i odiosa mala sort, en què la mare fortuna sembla que es va oblidar de nosaltres. I potser enguany, per això, per la seua mala consciència, ens està tornant el que ens va furtar d'una manera tan cruel i despiadada la temporada passada. Només així s'entén que eixe baló que diumenge passat, en el minut 93, es va quedar mort en el punt de penal de l'àrea de Juan Carlos se n'anara fora davant de l'ensurt, l'angoixa, la por i els cors aturats de tots els aficionats presents al Madrigal i d'aquells que veien el partit per la tele. Aquesta jugada, sumada al gol d'Uche contra l'Sporting, o al de Manu a Múrcia, indiquen de la deesa fortuna ha tornat: benvinguda de nou.

Jo ho tinc molt clar. Diumenge passat, el Vila-real va jugar el pitjor partit de l'era Marcelino, de llarg, però va guanyar, que és allò que importava. I va guanyar com ho fan els campions, tot sobreposant-se als problemes que he explicat, a les baixes, a les pressions, a l'àrbitre i a la sort. Va guanyar com ho fan els grans, aconseguint, així, una victòria de campió.

A Lugo s'espera un partit complicat,
però el Vila-real ha de deixar-se la pell
i intentarendur-se els tres punts.
Foto: lavozdegalicia.es

Aquest cap de setmana, a Lugo, en concret dissabte a les 17.00, ens espera una altra batalla que no serà gens fàcil. Els gallecs, tot i que ocupen una plaça còmoda en la zona mitja de la classificació, són un equip fort a casa i voldran donar-li una alegria a la seua afició, però els groguets s'hi han de saber sobreposar, ja que s'hi juguen la vida. Una setmana més, cal, com a mínim, seguir el ritme dels rivals directes o, fins i tot, si és possible, retallar-los punts. Marcelino podrà comptar amb Mellberg, que per fi ha superat els problemes físics que l'han tingut fora del camp diverses setmanes, i també amb Jonathan Pereira; però seguirà sense poder comptar amb Dorado ni amb Aquino, a més de les baixes ja conegudes de Farinós i Hernán Pérez. També ha sorprés la no convocatòria de Jaume Costa. Però siga com siga, i jugue qui jugue, els groguets s'han de deixar la pell, una setmana més, i tractar d'endur-se els tres punts cap a Vila-real per seguir amb l'objectiu d'abordar la segona plaça més viu que mai.

Convocatòria per al partit contra el Lugo:

Porters: Juan Carlos i Mariño.

Defenses: Mario, Joan Oriol, Musacchio, Íñiguez i Mellberg.

Migcampistes: Senna, Bruno, Cani, Canteros, Moi Gómez, Trigueros i Juanma.

Davanters: Uche, Perbet, Gerard Moreno i Jonathan Pereira.