LA PRÈVIA: Vila-real-Elx: Sense marge d'error per la segona plaça

per Jorge Candel

Quan pareixia que les coses ja estaven encaminades i que ningú ens podia detenir, el Vila-real va tornar a frenar, tornà a mostrar carències… En definitiva, va fer que a tots ens tornaren a entrar els dubtes: velles pors i vells fantasmes del passat. Fa tres jornades, l’afició del Vila-real feia una invasió històrica a Múrcia, i quan més s’esperava de l’equip, es va jugar un partit horrible, només emmascarat amb aquell gol de Trigueros en el minut 95, que salvava un punt. Fa ja dues setmanes, al Madrigal, el Vila-real també va suar sang per guanyar a un Racing de Santander en hores molt baixes. Tal i com vam explicar ací, baixes, pressions, decisions arbitrals... tot va influir i al final, la sensació fou de victòria de campió, lluitant contra les adversitats, encara que els dubtes començaven a aparèixer.

Contra el Lugo, el Vila-real va oferir un joc que dista molt
del millor que els groguets poden oferir. Foto: marca.com

El cap de setmana passat el Vila-real tenia una oportunitat de luxe per tornar a donar un colp sobre la taula, com ho va fer a Còrdova o a Miranda de Ebro, de posar pressió als altres i de demostrar que el que havia passat contra Múrcia i Racing només havien estat dues jornades dolentes. El rival era el Lugo, un equip inferior als groguets i que ja poc es jugava. Però res més lluny de la realitat, el que vam veure va ser encara pitjor que en els dos partits anteriors: un equip sense ambició, apàtic, com si no es jugara res, sense pressionar el rival, sense possessió de baló, sense idees, espès... Vaja, un desastre de partit que a molts ens va recordar al Vila-real de la primera volta, aquell equip que semblava que eixia al camp a passejar-s’hi per obligació i poc més. La imatge va ser molt dolenta, amb uns darrers deu minuts on semblava que es defenia l’empat a zero, amb tot l’equip en el seu propi camp mentre que era el Lugo el que tenia el baló i buscava el gol, cosa que encara hui no entenc. Però no he de fer-ho ni ho vull, perquè crec que seria injust criticar Marcelino per tres partits després del treball magnífic que ha fet, però si fa uns dies l’alabàvem –i seguisc fent-ho- per haver reconduït la situació com ell ho ha fet, ara tampoc seria just no exposar i comentar coses que a mi, personalment, no m’han agradat i no acabe d’entendre. No acabe d’entendre perquè si quan va apostar per una davantera que formaven Gerard Moreno i Jérémy Perbet i aquests li van respondre amb gols i assistències (1-5 a Miranda i 6-1 contra el Numància amb dos gols i dos assistències de Gerard i quatre gols de Perbet), perquè va haver de canviar-los i apostar per Uche quan el nigerià ha demostrat que està lluny de la seua millor forma. I és que no només ha apostat per ell, sinó que ha jugat els darrers 180 minuts, mentre que Moreno no va jugar ni un minut a Lugo i a Perbet el va substituir en la segona part. Tampoc entenc perquè ha hagut de canviar l’eix del mig de camp, si Canteros per fi estava rendint a un bon nivell o, en el seu defecte, Manu Trigueros, que també torna a ser el d’abans, no entenc perquè a Lugo va jugar Senna que, lamentablement i tal i com es va poder veure, no està per jugar de titular ni encara menys 70 minuts. Només espere i estic convençut que hui, contra l’Elx, Marcelino siga conscient d’aquests errors i els rectifique, i no s’encabote, com altres tants entrenadors que ja vam haver de patir i que  no vull nomenar, a que abans foren els seus collons que el bé de l’equip, entrant en un pols amb l’afició on l’únic perjudicat seria el mateix Vila-real i els interessos pels quals lluita.

L'equip ha d'intentar tornar a aquell bon joc i
solvència dels partits contra Mirandés i
Numància.  Foto: foxsportsla.com

Tot i així, el punt a Lugo després de l’empat a zero no va ser dolent del tot vistos els altres resultats de la jornada, i seguim on estàvem, amb les opcions intactes, només que amb una jornada menys i que vam perdre una bona ocasió per fer un pas de gegant, però espere que no hagem de lamentar-la al final. Ara ve el plat fort: Elx, Alcorcón i Girona. En aquests tres partits sí que es pot decidir l’ascens directe i estic convençut que el Vila-real té les mateixes opcions que els altres. Això sí, sempre i quan recuperem el bon nivell i les bones sensacions i no fem el que vam fer el cap de setmana passat, on vam viure una decepció a Lugo.

Hui arriba l’Elx al Madrigal amb la intenció d’obtenir una victòria que pràcticament li donaria l’ascens, després d’una temporada en què els il·licitans han viscut en la primera plaça pràcticament tot l’any i en què ara, tot i no estar en el seu millor moment, i així ho indiquen els resultats que han obtingut els franjaverds en les darreres jornades, segueixen tenint un bon avantatge de punts sobre la resta d’equips gràcies al coixí que duien, sobretot, de la primera volta de la lliga. Nosaltres, però, ens hi juguem molt més. Després de la victòria d’ahir del Girona contra l’Alcorcón, els groguets estan obligats a guanyar perquè en aquest cas, els gironins, que són els que ocupen la segona plaça, no se’n vagen a una distància de punts de més d’un partit. El partit de hui, juntament amb els dos propers, que precisament són contra aquests dos rivals directes, pràcticament decidiran la segona plaça. Per tant, el Vila-real ja no pot fallar més, ja no pot buscar més excuses si realment vol anar a per l’ascens directe.

En la primera volta, els groguets van caure per
1-0 al Martínez Valero en un partit molt dolent.
Hui, hauran d'oferir la imatge oposada per
quedar-se amb els tres punts. Foto: vavel.com

Guanyar l’Elx, un equip que només ha perdut cinc partits en el que va de temporada, i que ha encaixat molts pocs gols, no serà gens fàcil, però tampoc és impossible. Marcelino podrà tornar a comptar amb Javier Aquino, després de les molèsties que havia patit el mexicà en les darreres jornades, i és probable que Gerard Moreno i Perbet tornen a ser la parella d’atacants en detriment d’Uche, però això es sabrà a l’hora del partit, que començarà a les 12 i comptarà amb l’arbitratge del càntabre Arias López.

Convocatòria completa de 19 jugadors (un caurà de la llista):

Porters: Juan Carlos i Mariño.

Defenses: Mario, Musacchio, Mellberg, Íñiguez, Joan Oriol i Jaume Costa.

Migcampistes: Senna, Bruno, Canteros, Moi Gómez, Cani, Aquino, Trigueros.

Davanters: Uche, Perbet, Jonathan Pereira i Gerard Moreno.