Quaranta punts després de 22 jornades, números que permeten al Vila-real col·locar-se en cinquena posició, a només tres punts del quart, l'Athletic Club, quatre per damunt de la Reial Societat, sisena, i ni més ni menys que nou més que l'equip que ocupa la setena posició, el Sevilla, són uns registres més que destacables per a un equip que la temporada passada jugava a segona divisió, i del qual ningú esperava, tot i el bon bloc de jugadors i la qualitat individual d'alguns d'ells, un paper com el que els groguets estan fent enguany.
D'errades i decepcions, però, també n'hi ha hagut, com la derrota a casa per zero gols a un davant la Reial Societat en huitens de final de la Copa del Rei, tres dies després que els groguets s'hagueren imposat per cinc a u contra el mateix rival i en el mateix escenari, i que deixava els de Marcelino fora de la competició. El submarí no va jugar igual que ho havia fet en el partit anterior, i els bascos, tot i que tampoc van fer un gran joc, van aprofitar una de les poques ocasions que van tenir per marcar un gol que els permetia passar a quarts. Un penal que Perbet va fallar en el segon temps va ser la mostra que al Vila-real no li va eixir res aquell dia.
Tres dies més tard, i de nou al Madrigal, els de Marcelino van continuar amb els triomfs en lliga amb una victòria per dos gols a zero davant l'Almeria en un partit en què, això sí, els grocs van estar lluny del seu millor joc i van patir durant bastants minuts mentre el resultat era d'u a zero. Els andalusos, però, no van ser gaire incisius en atac i prop del final, Bruno, de penal, va fer el gol de la tranquil·litat que se sumava al que Uche havia aconseguit en els primers minuts de partit.
A Valladolid, el cap de setmana següent, es va viure el que probablement ha estat el pitjor partit dels groguets en la temporada. Els castellans, que es trobaven en una situació complicada, en zona de descens i acumulant diverses jornades sense guanyar, es van imposar per un pobre resultat d'un a zero, ja que tampoc van fer un gran partit ni es van erigir gaire en tasques ofensives, però allò preocupant va ser que els homes de Marcelino encara van oferir menys en tots els aspectes del joc. El gol de Rueda pocs minuts abans del descans va ser suficient per als locals, davant d'un Vila-real que va tindre la primera i pràcticament única ocasió del partit quan ja només faltaven poc més de deu minuts per al final del matx, cosa que resumeix de manera bastant clara el joc del submarí aquella vesprada.
La jornada següent, però, l'efectivitat de Perbet, que va veure porteria per partida doble, i el primer gol de Trigueros en la present temporada (i, per tant, el seu primer gol en Primera Divisió) van ser els elements que van decantar la balança en la segona part del partit i van donar la victòria al Vila-real davant d'un sempre difícil Osasuna, que va aguantar en el primer temps però que va tenir poques opcions en la segona part, sobretot després de trobar-se dos gols en contra quan no es duien ni deu minuts d'aquesta segona part. Oriol Riera, amb un gran gol ja en els darrers minuts, només va poder maquillar el resultat per deixar el tres a u final que feia tornar els groguets al camí de la victòria.
Pel que fa als moviments de l'entitat grogueta fora del terreny de joc, tal i com es va comentar durant tot el mes de gener, no es tancaven les portes a eixides i entrades en el mercat d'hivern, encara que tampoc era un aspecte que li llevara la son ni a la directiva ni al cos tècnic. Si arribava alguna oferta interessant, s'escoltaria, i en cas algun jugador deixara la disciplina grogueta, hi hauria alguna incorporació per tal de suplir-lo.
I així va ser. Hernán Pérez ha canviat Vila-real per Atenes després d'haver fitxat per l'Olympiacos el mateix dia que es tancava el mercat d'hivern i, finalment, no un, sinó dos jugadors han arribat a la Plana per reforçar l'equip. En un principi, però, es parlava d'altres noms diferents als dels jugadors que finalment han arribat. La primera opció era Canales, el jove mitjapunta càntabre que va impressionar fa unes temporades al Racing quan apenes havia complit la majoria d'edat, cosa que va propiciar el seu fitxatge pel Reial Madrid, on no va tenir ni de lluny el mateix protagonisme, en part a causa d'una lesió. Actualment jugava al València, on tampoc era titular i el jugador havia manifestat el seu desig de trobar una eixida. El Vila-real va fer una oferta que des de la capital del Túria es va rebutjar, principalment, a causa de ser l'entitat grogueta el club que la feia: el València no volia vendre el jugador al Vila-real baix cap concepte, fet que explica que finalment Canales haja recalat a la Reial Societat per pràcticament la mateixa quantitat de diners que s'oferia des de Vila-real. La segona opció, Afellay, es va desestimar després de la negativa de l'holandés del Barça. La tercera, Pizzi, el portugués que l'any passat va ser un dels jugadors més destacats del Deportivo de la Corunya tot i el descens dels gallecs, i que enguany juga a l'Espanyol, tampoc es va poder dur a terme. I finalment, a última hora, es va anunciar l'arribada en forma de cessió fins a final de temporada, encara que sense opció de recompra, d'Óliver Torres i de Joan Roman.
I qui són aquests jugadors? El primer és un poc més conegut: tot i la seua joventut, ja que només te 19 anys, les seues actuacions en les categories inferiors de la selecció espanyols i els seus primers passos en el primer equip de l'Atlètic de Madrid, en què ja va disputar alguns partits la temporada passada i n'ha jugat alguns més en la present, li han fet rebre les lloances de diversos mitjans esportius nacionals, que el califiquen com una gran promesa del futbol espanyol. Sobre Joan Roman hi ha un poc més de desconeixement, encara que l'avala la seua experència en les categories inferiors de dos equips europeus de primer nivell, com són el Manchester City i el Barça. El jove català, de 20 anys, sol jugar d'extrem, i espera comptar amb la confiança de Marcelino. De fet, ja va estar a la banqueta dilluns passant contra Osasuna, i torna a anar convocat per al partit de hui. Óliver Torres haurà d'esperar una setmana més per poder debutar, ja que està recuperant-se d'una luxació al muscle esquerre.
I tot açò sense oblidar allò més important, el present: hui, a les 20.00, el Vila-real juga al Santiago Bernabéu, el seu estadi maleït: mai ha sabut guanyar en els enforntaments davant el Reial Madrid com a visitant. Diuen que les estadístiques estan per trencar-les, tot i que no serà fàcil. A més, Marcelino compta amb diverses baixes importants, com les de Pina i Uche, a més de les ja conegudes (Cani, Farinós...), però el tècnic groguet ha dit que confia en els seus jugadors, i és que ell sí que ha guanyat una vegada al Bernabéu, quan entrenava el Recreativo de Huelva, ni més ni menys que per zero gols a tres. Com va dir ahir en roda de premsa, espera que hui siga la segona. Tot siga perquè el Vila-real puga seguir mirant amb ambició cap a Europa.
D'errades i decepcions, però, també n'hi ha hagut, com la derrota a casa per zero gols a un davant la Reial Societat en huitens de final de la Copa del Rei, tres dies després que els groguets s'hagueren imposat per cinc a u contra el mateix rival i en el mateix escenari, i que deixava els de Marcelino fora de la competició. El submarí no va jugar igual que ho havia fet en el partit anterior, i els bascos, tot i que tampoc van fer un gran joc, van aprofitar una de les poques ocasions que van tenir per marcar un gol que els permetia passar a quarts. Un penal que Perbet va fallar en el segon temps va ser la mostra que al Vila-real no li va eixir res aquell dia.
 |
| A excepció de la decepció davant la Reial Societat en Copa, el Vila-real es torna a mostrar fort a casa |
A Valladolid, el cap de setmana següent, es va viure el que probablement ha estat el pitjor partit dels groguets en la temporada. Els castellans, que es trobaven en una situació complicada, en zona de descens i acumulant diverses jornades sense guanyar, es van imposar per un pobre resultat d'un a zero, ja que tampoc van fer un gran partit ni es van erigir gaire en tasques ofensives, però allò preocupant va ser que els homes de Marcelino encara van oferir menys en tots els aspectes del joc. El gol de Rueda pocs minuts abans del descans va ser suficient per als locals, davant d'un Vila-real que va tindre la primera i pràcticament única ocasió del partit quan ja només faltaven poc més de deu minuts per al final del matx, cosa que resumeix de manera bastant clara el joc del submarí aquella vesprada.
La jornada següent, però, l'efectivitat de Perbet, que va veure porteria per partida doble, i el primer gol de Trigueros en la present temporada (i, per tant, el seu primer gol en Primera Divisió) van ser els elements que van decantar la balança en la segona part del partit i van donar la victòria al Vila-real davant d'un sempre difícil Osasuna, que va aguantar en el primer temps però que va tenir poques opcions en la segona part, sobretot després de trobar-se dos gols en contra quan no es duien ni deu minuts d'aquesta segona part. Oriol Riera, amb un gran gol ja en els darrers minuts, només va poder maquillar el resultat per deixar el tres a u final que feia tornar els groguets al camí de la victòria.
 |
| Hernán Pérez, que mai ha acabat de triomfar com a groguet, ha fitxat per l'Olympiacos, campió grec |
I així va ser. Hernán Pérez ha canviat Vila-real per Atenes després d'haver fitxat per l'Olympiacos el mateix dia que es tancava el mercat d'hivern i, finalment, no un, sinó dos jugadors han arribat a la Plana per reforçar l'equip. En un principi, però, es parlava d'altres noms diferents als dels jugadors que finalment han arribat. La primera opció era Canales, el jove mitjapunta càntabre que va impressionar fa unes temporades al Racing quan apenes havia complit la majoria d'edat, cosa que va propiciar el seu fitxatge pel Reial Madrid, on no va tenir ni de lluny el mateix protagonisme, en part a causa d'una lesió. Actualment jugava al València, on tampoc era titular i el jugador havia manifestat el seu desig de trobar una eixida. El Vila-real va fer una oferta que des de la capital del Túria es va rebutjar, principalment, a causa de ser l'entitat grogueta el club que la feia: el València no volia vendre el jugador al Vila-real baix cap concepte, fet que explica que finalment Canales haja recalat a la Reial Societat per pràcticament la mateixa quantitat de diners que s'oferia des de Vila-real. La segona opció, Afellay, es va desestimar després de la negativa de l'holandés del Barça. La tercera, Pizzi, el portugués que l'any passat va ser un dels jugadors més destacats del Deportivo de la Corunya tot i el descens dels gallecs, i que enguany juga a l'Espanyol, tampoc es va poder dur a terme. I finalment, a última hora, es va anunciar l'arribada en forma de cessió fins a final de temporada, encara que sense opció de recompra, d'Óliver Torres i de Joan Roman.
I qui són aquests jugadors? El primer és un poc més conegut: tot i la seua joventut, ja que només te 19 anys, les seues actuacions en les categories inferiors de la selecció espanyols i els seus primers passos en el primer equip de l'Atlètic de Madrid, en què ja va disputar alguns partits la temporada passada i n'ha jugat alguns més en la present, li han fet rebre les lloances de diversos mitjans esportius nacionals, que el califiquen com una gran promesa del futbol espanyol. Sobre Joan Roman hi ha un poc més de desconeixement, encara que l'avala la seua experència en les categories inferiors de dos equips europeus de primer nivell, com són el Manchester City i el Barça. El jove català, de 20 anys, sol jugar d'extrem, i espera comptar amb la confiança de Marcelino. De fet, ja va estar a la banqueta dilluns passant contra Osasuna, i torna a anar convocat per al partit de hui. Óliver Torres haurà d'esperar una setmana més per poder debutar, ja que està recuperant-se d'una luxació al muscle esquerre.
 |
| Joan Roman i Óliver Torres, joventut per a reforçar l'equip en el mercat d'hivern |
Convocatòria:
Porters: Asenjo i Aitor Fernández.
Defenses: Mario, Pantic, Musacchio, Dorado, Gabriel, Jaume Costa i Jokic.
Migcampistes: Trigueros, Bruno, Aquino, Moi Gómez, Joan Roman i Edu Ramos.
Davanters: Giovani, Perbet i Jonathan Pereira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada