Missatge de benvinguda

Us donem la benvinguda a La Veu Groga, un blog que vol acostar l'actualitat del submarí groguet amb un tret característic propi: el blog és exclusivament en valencià. A hores d'ara, hi ha pocs mitjans escrits que informen sobre el nostre equip en la nostra llengua, i pensem que és necessari que hi haja més presència del valencià en tot allò que envolta el Vila-real CF.

La Veu Groga no és un mitjà professional: les cròniques, notícies i articles els redacta la gent que col·labora en aquest blog, aficionats del Vila-real que volen que el seu equip dispose d'un espai a la xarxa en la seua llengua.

Al blog hi podreu trobar les prèvies i cròniques dels partits del primer equip, a més d'altres notícies importants sobre el club, fotos i vídeos, artícles d'opinió, etc.

Si voleu col·laborar en el projecte o fer qualsevol tipus de suggerència, pregunta o aportació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres a laveugroga@gmail.com.

ENDAVANT VILA-REAL!

dimecres, 12 de juny de 2013

TORNEM A SER DE PRIMERA!

Després d'imposar-se per 1-0 a l'Almeria, el Vila-real va culminar la seua espectacular remuntada en la classificació per acabar ascendint directament a Primera Divisió

No va ser gens fàcil. Ni ho va ser el partit definitiu, ni ho ha estat tota la temporada. Però, al final, amb molt d'esforç i molt de patiment, s'ha aconseguit l'objectiu: el Vila-real torna a ser, només un any després del descens, equip de primera divisió, una categoria que no haguera hagut de deixar.
El partit contra l'Almeria era, literalment, una final: i és que l'equip que guanyava, aconseguia el tan desitjat ascens directe. Als groguets també els bastava l'empat, però estava clar que ambdós conjunts anirien a buscar la victòria.
Tot i que el primer en avisar va ser Jonathan Pereira, amb un remat que Esteban va enviar a córner, l'ocasió més clara de la primera part va ser per als andalusos, quan Soriano no va saber rematar quasi a porteria buida un baló que havia quedat mort després d'un xut al pal del seu equip. Mellberg, molt atent, va poder allunyar el perill de l'àrea grogueta. Abans del descans, Musacchio, amb un cop de cap que va parar Esteban, i Perbet, que finalment no va poder arribar a l'àrea i rematar en condicions quan ja se n'anava quasi sol cap a la porteria andalusa, van tindre més ocasions per al Vila-real. De tota manera, els nervis i la tensió eren evidents, i els de Marcelino no estaven tan còmodes sobre el terreny de joc com en els darrers partits, però és obvi que l'Almeria també s'ho jugava tot i ja se sabia que el partit no anava a ser gens fàcil.
Ambdós equips es jugaven molt i els nervis es palpaven
a la grada i al terreny de joc
La segona part seguia amb el mateix guió, fins que, al minut 56, Cani va fer-li una assistència de manual a Jonathan Pereira perquè el gallec se n'anara per velocitat dels defenses de l'Almeria i, davant de l'eixida d'Esteban, enviara el baló al fons de la xarxa. El Madrigal esclatava d'alegria, i no era per a menys. Si l'empat ja li donava l'ascens al Vila-real, una victòria encara l'assegurava més. Però encara no havia acabat el partit. L'Almeria no es va donar per vençut i va seguir buscant l'àrea grogueta, la qual va xafar amb perill en diverses ocasions, sobretot mitjançant Zongo, però la defensa es va mostrar ferma i va desfer les ocasions d'atac rival. Ja quasi a l'últim minut, va ser Senna, que havia entrat feia molt poc, el que va estar a punt d'arrodonir el partit amb el 2-0, però no va arribar a la centrada de Jaume Costa per centímetres.
Al remat, el xiulit final va fer que es desfermara l'eufòria: un any després, el Vila-real tornava a ser equip de primera divisió. Les mostres d'alegria, eufòria i satisfacció es van fer paleses entre tots els que formen l'equip, des de jugadors, passant per tècnics i, òbviament, directius. L'invasió de camp provisional va deixar pas a la celebració final en què, un per un, tots els jugadors del primer equip i també alguns del filial que han participat en la temporada, van eixir al terreny de joc, van ser aclamats per l'afició i, finalment, van fer una volta d'honor al camp per seguir celebrar que per fi s'havia aconseguit l'objectiu i per agrair als aficionats tot el suport que els van donar.

Després de l'invasió de camp, les celebracions van
continuar amb l'eixida dels jugadors un per un
Les celebracions pel carrer ja van començar dissabte a la nit després del partit, però el dia gran fou diumenge. Després d'un recorregut que va dur els jugadors amb un bus descapotable des de la Ciutat Esportiva passant pel Madrigal fins a l'Ermita, i després fins a sant Pasqual, passant per diversos carrers i avingudes de Vila-real, on els aficionats saludaven i felicitaven els seus ídols, l'equip va arribar a una Plaça Major abarrotada, on 10.000 aficionats groguets estaven esperant poder celebrar l'ascens amb tot l'equip. Després de tots els càntics, amb el conegut "som, som, som de primera divisió" com al més destacat, i de corejar el nom de cada jugador, va arribar també el moment dels parlaments, amb el del president, Fernando Roig, com a més esperat, sense oblidar els de jugadors molt importants, com Bruno o Senna, o el de l'entrenador i artífex de l'ascens, Marcelino.

Ací teniu els enllaços a una galeria de fotos del partit i de les celebracions de diumenge i a un xicotet video amb alguns fragments dels moments que es van viure diumenge a la Plaça Major. Sens dubte, un cap de setmana que quedarà en la memòria de tots els groguets, perquè #HemTornat!
Galeria de fotos: http://s1363.photobucket.com/user/gialloblu1923/library/Ascens%20del%20Vila-real%20a%201a?sort=3&page=1
L'eufòria i l'alegria per l'ascens va omplir la Plaça Major de
Vila-real diumenge per la vesprada

Vídeo de les celebracions: 
http://www.youtube.com/watch?v=Vu0GMtf4lR4

Fitxa tècnica del partit:
42a jornada de la Liga Adelante (2a divisió).
El Madrigal, 25.000 espectadors.

Vila-real: Juan Carlos; Mario, Musacchio, Mellberg, Jaume Costa; Canteros, Bruno, Juanma (Trigueros, 62'), Cani; Perbet (Gerard Moreno, 74') i Jonathan Pereira (Senna, 89').
Almeria: Esteban; Gunino, Pellerano, Trujillo, Christian (Carlos Calvo, 76'); Verza, Corona (Ruben Suárez, 85'), Aleix Vidal, Soriano; Iago Falqué (Zongo, 57') i Charles.

Gols: 1-0 (56') Jonathan Pereira

Àrbitre: Bikandi Garrido (c. basc). Targetes grogues: Canteros, Perbet, Cani i Joan Oriol (a la banqueta); Corona, Ruben Suárez i Pellerano.

I ara què?

Després d'onze anys defensant la samarreta groga, Senna
deixa el Vila-real. Gràcies per tot, Marcos, etern capità!
Sembla bastant clar que, tot i que tampoc es farà un equip completament nou, hi haurà uns quants canvis de cara a la temporada que ve, de nou en Primera. I és que alguns jugadors dels que aquesta temporada han vestit la samarreta groga hauran de buscar noves destinacions mentre que, d'altra banda, arribaran algunes cares noves. Els que segur que no seguiran entrenant baix les ordres de Marcelino són Truyols i Joan Oriol: els dos defenses, que han agrait al club el tracte que els han donat durant la seua estada a Vila-real, han fet oficial personalment que l'entitat grogueta no compta amb ells i ja estan buscant-se un futur en un altre equip. També sembla bastant clar que Javi Venta, Mellberg i Farinós no seguiran al Madrigal, encara que en aquests tres casos no s'ha fet res oficial, de moment. L'argentí Canteros, cedit al Vila-real pel Vélez Sarsfield argentí, no va començar gens bé la temporada amb Velázquez, amb el qual només va jugar un partit, però Marcelino ha confiat en ell i li ha donat un protagonisme durant la segona volta que ha sabut aprofitar oferint un bon rendiment. El Vila-real podria estar interessat en fitxar-lo, però sembla que les pretensions econòmiques del club argentí són massa elevades i això fa restar opcions, encara que no hi ha res clar. D'altra banda, tot fa indicar que el francés Perbet, també cedit, en aquest cas pel Mons belga, seguirà en el club ja que el seu rendiment, amb 11 gols en 17 partits, ha convençut el Vila-real. Per últim, hi ha el cas dels més joves, als quals se'ls podria buscar una eixida provisional en forma de cesió perquè tinguen minuts.
Capítol a part mereix Marcos Senna. El capità groguet, després de diverses reunions amb el club, i tot i que a última hora va donar a entendre que tenia opcions de quedar-se, sembla que ja tenia decidit des de fa un temps que, si l'equip pujava a primera, seria l'hora de deixar el club: i així ha estat. Després d'haver aconseguit l'ascens i, per tant, havent complit la promesa que va fer tot just fa un any, de no anar-se'n deixant l'equip a segona, s'ha acabat la seua etapa al Vila-real com a jugador. Onze temporades amb la samarreta groga amb un rendiment espectacular, una gran carisma i molts més aspectes positius, li han fet guanyar-se l'estima de l'afició grogueta, que el considera el jugador més important de la història del club. Ara, Senna farà camí cap als Estats Units, on vol viure una experiència diferent encara com a jugador. Però com ell mateix ha dit en el comiat que ha fet juntament amb el president i altres membres del club, i davant de 400 aficionats, no és un adéu, sinó un fins després: el club li ha assegurat que té les portes obertes en qualsevol moment que vulga tornat, i ell ha assegurat que així ho farà. Sens dubte, una llegenda grogueta: l'etern capità, Marcos Senna.
Quant al capítol d'arribades, de moment tot són rumors, encara que sonen amb prou força els noms de Verdú, de l'Espanyol, i de Manu del Moral, del Sevilla, per reforçar el centre del camp i la davantera, respectivament. De tota manera, en cas que arribàren a l'equip de la Plana, no serien els únics, ja que es diu que el Vila-real té la intenció de fer arribar a 6 o 7 reforços, almenys, un per cada línia. La temporada no ha fet més que acabar, però, i encara queda tot l'estiu per davant perquè es parle d'aquest tema. El que està clar és que l'estiu de 2013 serà molt més feliç i tranquil que el de l'any passat, i és que... SOM DE PRIMERA!

3 comentaris:

  1. El equipo se llama Villarreal CF y la ciudad Vila-real

    Saludos

    ResponElimina
  2. Hola, Anònim.

    Coneixem perfectament això que tu exposes. De tota manera, a l'hora d'escriure en una llengua determinada, quan es planteja aquesta problemàtica, es pot optar per dues opcions: la de l'oficialitat dels noms propis (ja siga de noms de ciutats o altres topònims, o d'equips, com és el cas) o bé la de la traducció a la llengua en què s'està escrivint. Com tu dius, la ciutat es diu Vila-real, i per mantindre una coherència en les nostra elecció a l'hora de redactar, hem optat per la segona opció, que és la de posar el nom de l'equip també en valencià. De fet, açò no és cap misteri ni som els únics que utilitzem aquest criteri: molts són els mitjans que escriuen en castellà que es refereixen al Girona com el Gerona, per posar un cas. Ni cap mitjà que s'expresse ni en valencià/català ni en castellà parlarà del Crvena Zvezda Beograd, sinó de l'Estrella Roja de Belgrad, per posar un cas encara més evident.
    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Gracias por la aclaración!

    Postdata: buen análisis del partido ;)

    ResponElimina